Mares protectores i violència institucional

Trenquem silencis dia a dia

Sovint la realitat supera la ficció i el surrealisme -o l’enemic, hauríem de dir- s’immisceix en el funcionament ordinari d’institucions com ara la Taula Institucional contra la violència masclista de Barcelona. Dintre dels components d’aquesta Taula Institucional que lluita contra la violència sobre la dona hi ha, ni més ni menys, que la jutgessa sobre la qual entre passadissos es comenta: “si t’ha tocat la jutgessa Verdejo, has begut oli!”. Beure oli, és a dir, la teva salut o integritat penja d’un fil o, millor dit, tens les de perdre.

El testimoniatge de dones que han patit la violència institucional que exerceix, més el de lletrades que corroboren el tracte que aquesta jutgessa té cap a les víctimes i com aquestes surten plorant i desfetes dels seus interrogatoris no ja per la manca de tacte sinó per escridassar, interrompre, revictimitzar i no creure’s el que diuen. Un reportatge del 10 de febrer de 2025 a Betevé recull les declaracions i testimoniatge a què fem referència.

Denunciar suposa un gran esforç i en molts casos fer-ho en unes condicions emocionals molt debilitades i amb poc suport social i familiar. Si a aquesta dificultat d’entrada hi afegim el maltractament institucional durant el procés, no hauríem ni de sentir veus que reclamin “per què no denuncien?”, i hauríem d’exigir “si us plau, que algú supervisi i obri expedient a qui exerceix violència institucional!”. Una qüestió de coherència i de drets humans.

Cal seguir posant llum i veu a exemples del que no podem acceptar com a normalitat i fa falta seguir trencant silencis dia a dia. Queda molt per fer.