la meua sinestèsia

mis poemas, Pepa Mas Gisbert

Faig olor a timó a herbasana y sajolida, de la serra de Mariola venen aromes de vida. El meu sabor es a terra per la pluja mullada, on naixen les flors cobertes de rosada. El meu so es el del xaloc quan bufa suau, i fort, i ja ho diu el refrany: del xaloc ni molt ni poc. La meua pell es de marbre quasi translúcida no seca ni freda d'anima lúcida. Quan em mires veus taronja i safrà color de foc, festa y plaer color calent, proper y calmant. Esta es la meua sinestèsia almenys el que jo crec no faces cas del que diga potser no em conec jo be.