Radioteatre. La vida es sueño 22/05/2021

Teatre Radiofònic

¿Qué es la vida? Un frenesí. ¿Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción, y el mayor bien es pequeño: que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son. Aquest és un dels fragments més coneguts del teatre clàssic espanyol de tots els temps. És el monòleg de Segismundo a ''La vida es sueño'' de Pedro Calderón de la Barca, tot un clàssic del teatre barroc del segle XVII que avui posem en antena en el marc de la Temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora. Pedro Calderón de la Barca és un dels més insignes literats del teatre barroc del Segle d'Or espanyol. La seva producció dramàtica consta de poc més d'un centenar de comèdies, una vuitantena d'autos sacramentals, lloes, entremesos ai altres obres considerades menors. La seva obra teatral és entesa com la culminació del model creat a finals del segle XVI i començaments del XVII per Lope de Vega, amb una millora i perfeccionament de la fórmula dramàtica que redueix el nombre d'escenes i depura els elements lírics i poc funcionals per convertir-les en espectacles amb una major sensibilitat per l'escenografia i la música que fins aleshores tenien una importància molt menor. ''La vida es sueño'', estrenada el 1635, és un drama en tres actes on tragèdia i comèdia sovint es donen la mà amb l'objectiu d'assolir tots els estaments del public de l'època, des de la classe més popular fins la noblesa. El tema central al llarg de tota l'obra és la llibertat de l'ésser humà per poder dur la vida que ell mateix desitja, sense deixar-se influir pel suposat destí que té assignat segons les seves condicions personals i socials. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1989 sota la direcció de Joan Garrigó i Manuel Arisó, segons l'adaptació de Joan Carles Peris. i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Rosaura, Rosa Izquierdo en Estrella, Joan Rodón en Segismundo, Ansel Marcet en el Rey Basilio, Ramon Bravo és Clotaldo, Joan Salvador com a Clarín, Ismael Majó en el Príncipe Astolfo, i Albert Puig en el Soldado. La narració és de Manuel Arisó, el Muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.